, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir). Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir: Present d'indicatiu: arguïm, arguïu Present de subjuntiu: arguïm, arguïu Imperatiu: arguïm, arguïu Imperfet d [...]

: digué, estigué, pogué, etc. la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc. la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc. els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué [...]

, merèixer, vèncer, etc. la primera i segona persona de plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu. altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc. En mots [...]

'imperfet d'indicatiu: créiem, féiem, quéieu, véieu. En els mots plans acabats en ­ol: cércol, pésol, térbol, trévol. En alguns mots esdrúixols: sémola, sépia. Tanmateix, es manté l'accent obert en el pronom interrogatiu i el relatiu tònic què i en la conjunció perquè, en alguns cultismes i manlleus [...]

verb: cabota (cap), llobató (llop), sabem (sap), etc. S'escriu v: en les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven. davant de vocal, si v alterna amb u en mots d [...]

terminacions -ia, -ies i -ien de l'imperfet d'indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural: clo-ï-a, clo-ï-es, clo-ï-a, clo-ï-en (En canvi, la primera i segona persona del plural duen accent, clo-í-em, clo-í-eu, perquè quan es pot accentuar l [...]